Cada hora d’enyor

Camino de puntetes per la memòria.
Em torturo rellegint les paraules que sempre curaven.
T’imagino feliç, endolcint altres destins,
acariciant pells més suaus,
fent del món un lloc millor.
Han passat molts mesos des de la última promesa,
i encara em fa mal cada hora d’enyor.
Totes les meves pàgines estan plenes de les hores compartides.
I no m’avergonyeix reconèixer que em vendria l’ànima per una última història abans d’anar a dormir.