La parada

La parada

Et veig a anys llum, esperant-me. I jo penso que no ho sabia però que he estat tota la vida esperant aquest moment. Em trobes i em regales un somriure que m’escalfa l’ànima. Sé que ara em faràs un petó que tindrà gust de cafè, de menta o de cervesa. Que em traspassaràs la pell amb una abraçada. M’acariciaràs suaument l’esquena i m’encendràs. I em tornaràs a la vida amb una paraula.

Tornar a dalt